Cinc pel·lícules per conèixer el cinema de Ventura Pons
El cineasta va rodar més de trenta històries que conformen una obra molt personal i intransferible


Va començar al teatre, però després de dirigir una vintena d’obres, quan tenia 32 anys, es va estrenar a la gran pantalla amb Ocaña, retrat intermitent. Una pel·lícula amb la qual marcava un perfil transgressor en l’inici de l’Espanya postfranquista, i que el portaria per uns marges que no deixaria mai, encara que més propers a la comèdia. El realitzador i productor Ventura Pons, que ha mort aquest dilluns als 78 anys, ha anat sempre a la seva, entregat a la seva ió d’explicar la vida a través de la càmera, posant-ho tot de la seva part. Ferm defensor de la seva cultura i la seva llengua, amb la productora Els Films de la Rambla s’ha convertit en el director que més pel·lícules ha rodat en català i en un dels cineastes més internacionals, habitual en festivals europeus com Canes, Toronto o Berlín. La seva filmografia el retrata com un artista amb moltes inquietuds i formes, però amb una essència personal i intransferible.
Ocaña, retrat intermitent (1977)

“En l’únic que crec és en les persones. No crec que perquè vagis amb un home o amb una dona t’hagin de posar un cartell”. Aquest argument de José Pérez Ocaña, que encara cal posar sobre la taula sovint i alguns ni tan sols comparteixen, era una de les declaracions que feia l’artista a la pel·lícula documental Ocaña, retrat intermitent, estrenada el 1977. Personatge icònic de finals dels setanta, habitual de la Rambla i la plaça Reial -on un bar porta el seu nom- Ocaña va tenir una vida curta -va morir als 36 anys- i marcada per la seva llibertat sexual i el transvestisme. Ventura Pons no es queda només en la superfície més folklòrica, sinó que aprofundeix en la seva visió del món i retrata la Barcelona de l’època, viscuda per una persona que va fugir d’un poble d’Andalusia per poder viure com era.
Què t’hi jugues, Mari Pili? (1991)